Monday, 22 October 2012

Cuti Semester


Assalamualaikum pembuka appetizer, salam dan sejahtera kepada si pembaca, kalau anda dalam kalangan orang tua-tua, pakailah cermin mata untuk nampak muda.

Salam, Hello, Hi, Anyong! Apa khabar saudara saudari cikebum cikebum. Walhal aku terlupa pulak yang aku ada buat blogger ni, *Hulur kain buruk, lap sikit blog ni, berabuk sikit dah, baru tinggalkan kejap, dah macam rambut DR Rozmey,  dah jadi cendawan busuk dah, baiklah, sepertimana yang kita saksikan, semua student UiTM sudah survive dari Final Examination dan semester masing-masing,  macam aku, aku dah survive semester 1, so no “Pukimak Part 1” lagi dah. “Pukimak Part 1” is a line that always use by senior when something happened, for example, there was a bunyi fire cracker, ada orang menjerit, menyanyi tak sedap ke apa, mesti “Pukimak Part 1” di persalahkan juga even yang buat itu adalah dari part 2 dan seatasannya, so, bila aku dah part 2, takde lah terasa sangat kan kalau dijerit “Pukimak Part 1” #TahPapeJe dorang ni, macam budak kecik baru nak belajar berjalan, “ek ahhh, ek ahhh, ek ahhhh”
Paper terakhir aku tamat pada tarikh 17 Oktober 2012 pada jam 12 tengahari bersama saya dalam Nona, hanya dalam TV3, jumpa lagi. Paper terakhir adalah paper calculus. Calculus? Kenapa? Takut ke? Susah ke? Ye ke? Penah buat ke? Penah jawab ke? Ke dengar org cakap susah? Bukan kalau kita cakap susah ia akan jadi susah ke? Sure susah? Takkan tak boleh buat? Langsung? Nak tinggalkan jawapan kosong? Nak repeat paper? Nak extend? Tanak buang masa kan? Nak Berjaya kan? Nak grad. Cepat kan? Nak buat mak ayah datuk nenek bangga dan senyum sampai nampak gigi emas mereka kan? Tapi paper Sem aku ni, agak mencabar lah soalan dia, Cuma tak tau, betul ke tidak jawapannya, tak yakin, tiada keyakinan yang penuh melainkan setiap soalan tu bawah dia ada jawapan tak pun “sila rujuk jawapan anda di muka surat terakhir kertas soalan anda” bapak heaven siaaa, kerja kita Cuma buat jalan kerja sampai dapat jawapan, Bila lah undang-undang atau skema sedemikian nak di mulakan, yelah, Datuk Seri Najib kan suka memberi Idea dan ganjaran yang agak di luar jangkaan manusia yang macam cerita X Men Kapla botak naik kerusi roda bergerak macam robot tu, Xavier eh nama dia, tah, Makcik aku suruh panggil dia Abg X je, senang nak ingat sampai bila-bila di mana jua anda berada, DIGI ku bersamamu, *patung kuning berjoget joget.
At UiTM, I’m taking Diploma in Science Mathematics yang mempunyai 5 subject iaitu BEL 120, CTU 101, MAT 123, MAT 133, QMT 100. It’s a code for subject, BEL for English, CTU for Agama, Mat 123 for Geometry, MAT 133 for Calculus and QMT 100 for statistics. Nampak tak semua subject mengira? Sebab aku dilahirkan untuk otak suka mengira sebab dari kecik lagi, bila makan otak-otak, kalau nak bayar, mesti aku kirakan, berapa otak-otak yg telah di makan, no wonder terus jadi otak kira. And, haritu Final overall semua okay je lah, Cuma, Geometry, entah, haha, pasrah betul aku dengan subject itu, memerlukam bayangan imagination yang kuat, perempuan bab-bab Geometry memang semua score perfect, semua pandai-pandai, sebab dorang ni kuat sangat berangan, bila berangann, dorang akan bayangkan, bila dorang bayangkan dorang akan dapat imaginasi yang melampui batas Gimmy Neutron pun kalah. Classmate aku semua pandai-pandai, excellent-excellent, awesome-awesome, bijaksana, bijaksini, bijaksitu, bijakthere. Tapi aku jarang-jarang, kadang-kadang saja belajar dengan dorang, sometimes perasaan segan tu ada, perasaan awkward pun ada sebab at the first masa start kelas, aku jarang lepak dengan mereka, jarang akan dengan mereka, tah, kepala aku kenapa tah boleh ter join jiran kelas sebelah. Daripada Form 5 kot aku macam tu, bila jadual subject akaun/cina/EST mesti aku lari kelas sebelah jugak. Aku di ibaratkan seperti seekor anak kucing yang bewarna biru di Malaysia ni,

 kalau kau perasaan, kucing biru ada 2 ekor je dekat Negara ni, dekat Jepun dengan Negara barat, kenalkan siapa? Doraemon dengan Oggy and The Cockroach, so, kalau aku nak mencari kawan, aku kene merantau dekat Jepun dengan Negara barat sana. :D Tapi kelas mate aku semua baik-baik belaka-belaku lah, Cuma aku je mengada pilih kawan sangat. Ya Allah Firdaus gediks nya awuks, biarlah, dah habis SEM1 pun.

Yah, aku dah mengakhiri Sem 1 sekarang aku di rumah tengah menternak lemak dan kolestrol. Setiap malam memang ada pasang niat nak jogging esok pagi, nak bina badan, nak buat six pack, bila dah tiba masanya pagi tu, bahawasanya saya dengan bangganya sukacitanya sayanya selalu bangun tengahhari dan pada ketika waktu itu juga bahawanya saya sangat lapar dan saya mula lah membuat kerja amal menternak lemak. Perasaan malas aku di dalam dasar lubuk hati masih ada lagi, kenapa susah sangat nak hilang, sekarang aku tengah kerja part time dekat kedai Makcik aku, kerja pun aku masih di lema nak teruskan kerja atau tak.

"Wahai adik-adik yang baru mengenal dunia yang berada diluar sana, janganlah sesekali membiarkan sikap malas menghantui badan adik-adik, sesungguhnya hantu malas ni selalu
menjelma tidak kira lah malam ke pagi ataupun siang, abang tanak masa depan adik-adik
hancur di kala pada era generasi globalisasi wawasan 2021,"
Pesanan dari abang. Assalamualaikum.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

No comments:

Post a Comment